Després d’un munt de dies sense postejar, recupero el relat de la nostra aventura estiuenca a Itàlia i Croàcia.
El segon dia del viatge el vem dedicar a fer la típica visita Veneciana, caminant pels seus carrers estrets, vora els seus canals (no vem anar en gòndola, personalment ho trobo un timo :p).
La vistia comença pels carrers de l’illa Giudecca, el mateix lloc on està situat el hostel. Després de visitar l’església, i caminar una mica pels seus carrers, agafem un vaporetto fins a la plaça Sant Marc. Allà ens parem a contemplar el Pont de les Lamentacions (en obres), i ens adrecem cap a la plaça (amb una façana també en obres).
A partir d’aqui la visita segueix pels estrets carrerons de la ciutat, donant voltes amunt i avall i barrejant-nos entre la massa de turistes que per alla corrien. Xino xano arribem al pont de Rialto, el qual creuem per tornar-nos a endinsar pels carrerons de la ciutat.
A l’hora de dinar, comencem a buscar un bon lloc on poguem menjar bé i a un preu mitjanament assequible. Al final anem a parar al Giardinetto, on ens atén un cambrer una mica peculiar (posa cara de fàstig cada vegada que algú demana un plat) i un cuiner que no es queda curt (va sortir cridant-li al cambrer preguntant perquè havia de preparar 7 plats diferents enlloc de tots iguals… encara seguim pensant que ho feia de broma, però ningú en va quedar convençut). En fi, salutacions des d’aquí al “Sorry” i el seu lloro “Abramo”.
Sortint de dinar seguim passejant pels carrers, mirant botiguetes i fent cervesetes…
Una estona abans de pondre’s el sol tornem cap al hostel. Allà veiem pondre’s el sol mentre parlàvem amb una simpàtica noia canadenca (“what do you see from the highest tower of Toronto?” xDDD). Tot seguit anem a sopar i tornem no massa tard en busca del llit, ja que com vaig explicar el hostel tancava portes a la 1.30 de la nit.
En resum, una visita justa a Venècia, ni massa llarga ni massa curta. Al dia següent acabariem de veure alguna altra part d’aquesta extranya ciutat.
