El segon dia del viatge el vem dedicar a fer la típica visita Veneciana, caminant pels seus carrers estrets, vora els seus canals (no vem anar en gòndola, personalment ho trobo un timo :p).

La vistia comença pels carrers de l’illa Giudecca, el mateix lloc on està situat el hostel. Després de visitar l’església, i caminar una mica pels seus carrers, agafem un vaporetto fins a la plaça Sant Marc. Allà ens parem a contemplar el Pont de les Lamentacions (en obres), i ens adrecem cap a la plaça (amb una façana també en obres).

A partir d’aqui la visita segueix pels estrets carrerons de la ciutat, donant voltes amunt i avall i barrejant-nos entre la massa de turistes que per alla corrien. Xino xano arribem al pont de Rialto, el qual creuem per tornar-nos a endinsar pels carrerons de la ciutat.

A l’hora de dinar, comencem a buscar un bon lloc on poguem menjar bé i a un preu mitjanament assequible. Al final anem a parar al Giardinetto, on ens atén un cambrer una mica peculiar (posa cara de fàstig cada vegada que algú demana un plat) i un cuiner que no es queda curt (va sortir cridant-li al cambrer preguntant perquè havia de preparar 7 plats diferents enlloc de tots iguals… encara seguim pensant que ho feia de broma, però ningú en va quedar convençut). En fi, salutacions des d’aquí al “Sorry” i el seu lloro “Abramo”.

Sortint de dinar seguim passejant pels carrers, mirant botiguetes i fent cervesetes…

Una estona abans de pondre’s el sol tornem cap al hostel. Allà veiem pondre’s el sol mentre parlàvem amb una simpàtica noia canadenca (“what do you see from the highest tower of Toronto?” xDDD). Tot seguit anem a sopar i tornem no massa tard en busca del llit, ja que com vaig explicar el hostel tancava portes a la 1.30 de la nit.

En resum, una visita justa a Venècia, ni massa llarga ni massa curta. Al dia següent acabariem de veure alguna altra part d’aquesta extranya ciutat.

Per fi ens deixen embarcar, s’enlaira l’avió i sortim cap a Venècia. Tot el viatge molt bé excepte l’aterratge que va fer el fitipaldi que portàvem com a pilot. Gràcies a la seva brusca frenada i a un monumental gir, perdo el llibre que portava per llegir-me durant el viatge (El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger) en sortir disparat un nombre indeterminat de files endavant (el vaig buscar i no el vaig trobar!).

Una vegada som a Venècia, busquem un autobús (diria que era la linia 1) que ens porti fins a Piazzale Roma/Tronchetto, al centre de l’illa, ja que des d’allà és des d’on s’agafa el Vaporetto per anar fins al hostel on teniem la reserva, l’Ostello Venezia.

No recordo a quina parada el vem agafar, però el hostel estava situat entre les de Rendetore i Zitelle. Una vegada allà, fem el check in i anem a sopar alguna cosa pels voltants.

El hostel estava força bé. En una situació gairebé inmillorable, gairebé davant de la Plaça Sant Marc, però a l’altre banda del canal, una zona molt tranquila. Habitacions d’unes 15 persones, però cadascú tenia el seu armari amb clau per poder deixar les coses. L’única cosa que no em va agradar va ser que tanquessin portes a la 1.30 de la matinada i no tornessin a obrir fins vora les 6 del matí, tot i que suposo que és una forma d’evitar sorolls nocturns.

El que si que em va agradar força va ser el caliu que hi havia a la porta. Tothom estava per fora, asseguts prop del canal, el qual donava oportunitat de conèixer gent d’altres llocs. El primer dia però, poca estona vem tenir, ja que després de sopar ja era força tard i vem anar a dormir abans que tanquessin portes.

I al dia següent tocava visitar Venècia…

Des d’allà ens vem dirigir cap a Opatija, prop de Rijeka, on ens allotjariem dues nits en un càmping per poder visitar aquesta zona. Concretament, visita a la illa de Krk (platja de Baška i el poble de Vrbnik) amb visita nocturna a Rijeka el primer dia, i visita al Lungomare (passeig marítim de 12 Kms que va recorrent les platges entre Opatija i Rijeka) el segon, abans de deixar la regió per anar a Zagreb.

Després d’aquestes dues nits, com hem dit, enfilem camí cap a Zagreb, capital del país. Allà hi estaríem dues nits més per tal de visitar aquesta ciutat i fer una escapadeta fins al castell de Trakoscan, situat al nord de Zagreb, a la frontera amb Eslovènia.

Passades aquestes dues nits, ens vem dirigir cap al parc natural de Plitvice, parc de llacs i cascades amb aigües espectaculars, i des d’allà cap a l’illa de Pag, illa deserta de bones platjes i bona festa! Aquí hi estariem dues nits, per continuar el nostre viatge cap a Split, passant abans a visitar la ciutat de Zadar.

I des d’Split enfilàvem l’última part del viatge… cap a Dubrovnik. Allà hi passàvem les dues últimes nits del nostre viatge, una mica desanimats potser pel fet d’haver de tornar a casa, però molt contents per tots els dies que havíem passat en un gran país com és Hrvatska!

Aquí teniu el mapa de la ruta aproximat al google maps.

La tornada a Barcelona la fariem des de l’aeroport de Dubrovnik (també amb Clickair), població molt turística situada al sud del país. Així doncs, vem arribar a la costa d’Hrvatska pel  nord i vem baixar fins al sud, recorrent tota la costa i passant per la capital (Zagreb) situada a l’interior, al nord-est del país.

I per a que 7 persones poguéssim seguir aquesta ruta necessitàvem mitjà de transport, i què millor que una furgoneta de 9 places? Doncs si, vem llogar una furgoneta (Opel Vivaro, llogada a Europcar) a l’arribada a Poreč i la vem retornar en arribar a Dubrovnik. Sincerament, una de les millors decisions de tot el viatge, ja que així hem pogut anar a qualsevol raconet que ens passés pel cap (platges, poble, …).

El següent pas serà explicar la ruta seguida. Però això serà al proper post. Fins aleshores!

]]> http://hrvatska08.wordpress.com/2008/08/22/el-transport/feed/ 0 taliban http://hrvatska08.wordpress.com/2008/08/21/presentacio/ http://hrvatska08.wordpress.com/2008/08/21/presentacio/#comments Thu, 21 Aug 2008 11:24:01 +0000 taliban ]]> Aquest blog neix amb la intenció d’explicar als internautes (als qui els hi interessi) el viatge que hem realitzat aquest estiu amb els companys de P.O.C.A.F.E.I.N.A. per Croàcia, un país balcànic desconegut per molts i que ens ha encantat!

Així doncs, anirem posant mica en mica la ruta seguida, els llocs visitats, així com algunes de les anècdotes viscudes.

Salutacions i espero que us agradi!